Els vampirs d’Ottawa

Liz Austen acudeix acudeix amb altres estudiants a participar en un concurs d’oratòria que se celebra cada any a la capital del seu país. Durant la seua documentada intervenció, Liz intentarà convèncer l’auditori de l’existència actual dels vampirs. Tanmateix, ella es resistirà a acceptar allò que defensa quan la realitat en què submergint-se sembla confirmar les seues conviccions.

Dins dels murs d’una tenebrosa finca anomenada “Aiguanegra” i, tot arriscant la pròpia vida, Liz s’enfrontarà a la realitat tenebrosa d’un vampir que dormita en la foscor de la cripta de la capella i desemmascararà la criminal conspiració ordida per l’home de confiança del baró Nicolau Zaba, un multimilionari romanès.

El misteri de les campanades

Era un rellotge que dóna cada mitja nit tretze campanades i una sèrie de missatges que contenen la clau d’un enigma, són els que mouen la història. Cristina i els seus amics de l’escola es proposen aclarir el misteri i inicien una investigació que els portarà a un muntó d’aventures.

El primer missatge són unes paraules que pareix que no diguen res. En el segon, han de buscar el camí correcte d’un embolic. El mestre els ajudarà a desxifrar un poema que forma el tercer missatge. Les notícies d’Eirnova, el periòdic local, porta el quart missatge. El cinquè i últim està amagat en un text que sembla xinés. A la fi, tot es resol i les campanes tornaren a fer dotze tocs.

Les flors radioactives

Una resplendor misteriosa apareix en la Fossa Atlàntica. Alba relaciona el fet amb la campanya contra els abocaments radioactius que porta endavant ADEGA, una organització ecologista, on milita el seu germà Lluis. L’organització prepara una expedició a la zona afectada. Alba s’entera i decideix embarcar d’amagat. Quan arriben al lloc, un xarxa i un vaixell militar els impideixen acostar-s’hi. És aleshores quan Alba , que ja s’ha fet present, es convertirà en l’heroïna, atès que és l’única capaç de travessar nadant els forats de la xarxa d’aïllament de seguretat. La sorpresa sorgeix quan descobreixen que la resplendor prové d’unes misterioses flors, la flaire de les quals fa desaparèixer els aspectes violents de la gent. Potser per això els militars decideixen bombardejar-les, però, per sort,se’n salven unes quantes que Alba ha recollit en la seua expedició.

Viatge a la neu

El dia 1 de març del 2009 vaig anar de viatge amb l’escola a Massella. Vam compartir l'autobús amb uns xiquets de Bigastro, al principi no parlàvem amb ells, però vam començar a jugar uns pocs a la DS i els de Bigastro es van apuntar uns quants, des d’aquell moment jo ja em parlava amb tots els xiquets i xiquetes, menys amb una: “la Robles”. Es deia Andrea i per a enfadar-me em duia la contrària. No dúiem ni tres hores en l’autobús i jo ja estava barallant-me amb ella perquè no em volia donar les meues ulleres de sol. Mentre anàvem a Massella vaig veure l'autobús del València C.F., en el viatge estava passant-ho bé i quan vam arribar a l’hotel tenia moltes ganes d’anar a la habitació per a agafar el llit que més m’agradara, total em va tocar el pitjor. El primer dia de esquiar només posar-me els esquís em vaig quedar espatarrat, sort que estaven allí Sara i Lydia per a ajudar-me. Després vaig ser el primer que es va tirar per la costera, darrere meua anava Isaí que es va caure i em vaig riure molt, de tant que em vaig riure em vaig caure i no podia alçar-me. Els dies següents li vaig agafar el truc, però ja me'n anava, quan estàvem a l'autobús no volia anar-me'n a casa, però no hi havia altra. Va ser un viatge inoblidable.